Santiago Mesa

El Santiago era més que un referent.
Era un ídol!
Una persona a la que tots admiràvem perquè era un exemple d’esportivitat, voluntat i humilitat.
Els seus ulls s’il·luminaven en imaginar les curses més dures i exigents. Quan més desnivell hi havia i més extremes eren les condicions, més gaudia. La pluja, el fang i la neu eren el seu medi habitual.

Era igual on anés, sempre anava acompanyat dels seus gossos, primer l’Xray i després el Dexter i la Kira, als que estimava i cuidava amb devoció. I si un dia el teu gos no estava bé te’ls deixava sense ni preguntar.

Era competitiu com el que més. Però quan millors eren els rivals millor s’ho passava i més amic s’hi feia.

Comunicava més enllà de les paraules, et parlava amb el gest i la mirada amb aquell carisme que només tenen els grans senyors. Com diuen els seus amics francesos, un autèntic Monsieur que sempre treia el millor de nosaltres.

Com a amic no importava la distància a la que et trobessis. Sempre que necessitaves un cop de mà apareixia carregat amb la seva furgo disposat al que fes falta. Un any marcant el Petjades a Mataró va caure un xàfec i vam quedar ben xops. Ell sense impermeable i mullat com anava i ja fosc li vaig insistir que marxés, però inclús tremolant-li les mans no va marxar fins que vam haver col·locat l’última cinta.

Amb un cor ben gran i obert a tothom, des del primer minut et feia sentir com a casa. Al cap de pocs minuts de coneixe’l als Alps ja estàvem al seu apartament fent una birra i menjant fuet mentre ell anava preparant un pollastre al forn per dinar. I pobre de tu que et quedessis amb gana.

Sempre content i alegre, i amb una energia inesgotable, quan tu ja no podies ni caminar després de córrer 8 dies seguits a la TDM i estava que si massatges, cremes, condoprotectors veia l’abuelo tornar de la muntanya amb el cistell carregat de bolets.
“Vamos que esto no es nada, mañana viene lo bueno”

Ens ha faltat temps per aprendre més de tu, mestre. Però ens sentim afortunats per haver-te conegut i per tots els moments que hem compartit amb tu.

La teva passió pel nostre esport, per la muntanya i pels amics quedarà sempre amb nosaltres.
Et portarem amb nosaltres a cada cursa, i et recordarem a cada cinta que posem i en tots els “falsos llanos” que trobem en el camí.

Moltes gràcies per tot Santiago. Aquesta cursa és la teva cursa.

Anuncis